Dimecres, 9 de març de 2011
A les 7 del matí, hem quedat a l'aparcament dels Hostalets d'en Bas, arribem allà, després d'aparcar comencem a fer les presentacions, ja que jo era el primer cop que anava amb aquell grup, d'allà només coneixia amb en Florenci i amb en Ramon. Un cop vam fer les presentacions vam començar a caminar, la marxa va començar bastant dura ja que aquest grup de gent, prejubilats la majoria d'ells porten un super ritme, el motiu és que quasi totes les setmanes fan d'una o dues sortides. Vam enfilar el camí que passa per Can Clapera i després de pujar les primeres pujades, que ja treiem la llengua, vam trobar la pista que aniria fins a Falgars, allà nosaltres els que anavem davant anavem seguint les marques d'Itinnerania, però anavem malament, perquè en Jordi el guia ens volia fer passar per un altre camí que ens hagués portat fins a un salt d'aigua, vam pujar una mica més a un ritme potser més alt, després en una clariana vam seguir un camí fressat i ens va dur cap al camí que voliem agafar, aquest és el camí de la portallera. Passem per una riera, aquí s'ha de posar els peus a l'aigua, ja que les pedres patinent molt, vam seguir el camí i veiem el salt que ens volia ensenyar, però des d'una altre vista... Vam anar pujant i trobem la Portella, que no és res més que les restes d'una paret amb una porta, anem pujant i pujant fins a arribar a Falgars, amb un temps record... Quan vam ser a dalt, ens vam desviar i vam baixar unes escales dretes i que patinaven, per anar a veure el Salt de la Coromina, impressionants vistes, a més encara hi ha el motor per fer electricitat que abastia Falgars, una mica d'història, tornem a pujar aquestes escales i anem cap a Falgars.
A Falgars me'n adono que el poble ja no és el que era, ara tot és allotjament rural... L'únic que queda és l'esglèsia de Sant Pere de Falgars i un petit cementiri molt bonic. Continuem la marxa pel mig de la pastura d'unes vaques i en Florenci m'explica que són de bona qualitat, no hi entenc jo de vaques...
Al cap de poca estona de passar per Falgars el grup, va voler parar a esmorzar, ja tocava després de la suada. Recuperem força gràcies a l'entrepà i a "La Margarita" que en feia de dies que no la tocava i catava...
Un cop recuperats i menjats ens vam dirgir cap al Puig de les Cabres, ara ja es veia més a prop Cabrera.
Vam passar pel Molí de la Faja, abandonat, pel camp de Falgars, camp de les saleres i camp samata, això va ser una delicia, planer amb alguan pujadeta, però de cop un desnivell brutal davant nostra, haviem de pujar a l'Osca de Cabrera, que es trova a 1308 metres i nosaltres estavem a 1073 metres...
Es va fer la pujada amb alguna parada tècnica, però un cop a dalt la vista va valdre la suada. Des de dalt de Cabrera es podia observa tan la vessant de la Garrotxa com d'Osona. Al Santuari de Cabrera ens vam trobar un grup d'excursionistes que ens van obsequiar amb una cata de la seva margarita, vam fer una volta pel santuari i cap a vall, per unes escales dretes i ...
Vam anar en direcció al Puig dels Llops i en direcció al Pla d'Aiats, on al final d'aquí hi ha un cingle com els de Tavertet, Rupit, etc. Amb un mirador molt macu.
Vam baixar pel baixant del Llop i en direcció al Coll de Sabastida, on alguns ens vam enfilar cap al Puig Sabastida on vam fer fotos que es veia Falgars, Sant Esteve d'en Bas i al fons Olot. Vam baixar altre cop i ens vam anar cap a la Cabana de Santcrist on només hi queda el paller ja que la casa la van treure pedra per pedra i ara ja nomes queda els fonaments.
Vam anar en direcció a Can Pujolriu on haviem de veure la casa, allò semblava un poble i el Roure de la Mestressa, que el vam veure tallat... El masover va dir que va caure en un dia de molt de vent. La casa és impressionant, anem baixant altre cop.
Vam anar baixant per la Tosa de Pujolriu i cap als Hostalets d'en Bas altre cop.
És una marxa llarga i dura, per mi va ser d'un grau de dificultat de 4 sobre 5. Desrpés d'això ens vam anar a dinar el Restaurant Can Font dels Hostalets d'en Bas d'on ens vam recuperar. Vam arribar al restaurant més o menys a tres quarts de tres, per tant una bona caminada.
Ruta amb el Google Earth
Vídeo
Vídeo
Adjunto el link del wikiloc, del guia de l'excursió, en Jordi Freixa. On podreu trobar la ruta ben explicada amb pèls i senyals:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada